EURÍPIDES
Eurípides nació en la isla ateniense de Salamina, hacia el año 484 a.C., y murió en Macedonia, en el año 406. Su gran innovación consistió en retratar a sus conciudadanos con toda lucidez y crudeza. Los problemas de la sexualidad, de la esclavitud o de la condición de la mujer tuvieron, así, un puesto en la escena griega. El primer volumen recoge siete obras, las primeras cronológicamente: un curioso drama satírico, El Cíclope y las tragedias Alcestis, Medea, Los Heraclidas, Hipólito, Andrómaca y Hécuba. El segundo consta de: Las suplicantes, Electra, Heracles, Las troyanas, Ifigenia entre los Tauros e Ión. El tercero y último incluye: Helena, Las Fenicias, Orestes, Las Bacantes, Ifigenia en Áulide y Reso.
Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i, amb Èsquil i Sòfocles, és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants, i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en vida, va obtenir quatre premis en els concursos anuals atenencs. Després de la seva mort cap a l?any 406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s?havia traslladat, la seva fama va escamparse per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i resoldre els problemes.