«Tolstói es (junto con Kafka) el ejemplo más nítido de esa capacidad de la narración para expresar algo que está más allá del lenguaje. Por esa cualidad puramente narrativa de su prosa, Tolstói es quizás el mayor narrador de cuentos de la historia». Esta definición del escritor argentino Ricardo Piglia sitúa a este libro dentro de las lecturas necesarias e imprescindibles.
La presente antología de relatos está dividida en dos partes. La primera, de formación y afianzamiento en el género, incluye la selección de los cinco primeros cuentos que pueden considerarse como toda la primera etapa de relatos anteriores a dos de las novelas más célebres y emblemáticas del realismo ruso: «Guerra y paz» (1868) y «Ana Karenina» (1877). Estos relatos son «El músico Alberto», «Tres muertes», «Las tres preguntas», «Los tres ermitaños» y «Francisca». La segunda parte de este libro, que corresponde con la segunda etapa del autor, de maduración y consolidación, contiene algunos cuentos posteriores a sus dos obras maestras citadas anteriormente, como son «El origen del mal», «Dios ve la verdad, pero no la dice cuando quiere», «¿Cuánta tierra necesita un hombre?», «El perro muerto», «El padre Sérguii» y «La muerte de Iván Ilich».
Fill de l?aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana ?al sud de Moscou?, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l?alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l?ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d?Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l?Església oficial i la societat russa.
