Un libro imprescindible que nos recuerda que sólo cuando aceptamos la verdad de nuestra mortalidad podemos descubrir el verdadero significado de la vida.
Un hombre exitoso, respetado y aparentemente satisfecho con su vida descubre, ante la inminencia de la muerte, que todo lo que ha construido carece de sentido. A través de una prosa precisa y despojada de artificios, León Tolstói nos sumerge en la angustia de Iván Ilich, un alto funcionario atrapado en la superficialidad de la sociedad burguesa, que sólo en sus últimos días comprende la falsedad de su existencia.
Publicada en 1886, La muerte de Iván Ilich es una de las novelas más profundas y conmovedoras de la literatura universal. En ella, Tolstói despliega una crítica feroz a los valores materiales, a la hipocresía social y al miedo al sufrimiento, mientras nos enfrenta con las preguntas más fundamentales de la vida.
Considerada una obra maestra sobre la inevitabilidad de la muerte y la posibilidad de la redención, este re-lato no sólo refleja la evolución filosófica de su autor, sino que también sigue siendo un espejo inquietante para el lector moderno.
Fill de l?aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana ?al sud de Moscou?, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l?alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l?ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d?Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l?Església oficial i la societat russa.
