Analizando la evolución de los géneros, Julien Gracq habla de escritores que «anexionan nuevos territorios a la literatura», y eso es precisamente lo que hace Josep M. Espinás, quien en A pie por Galicia organiza una narración que seduce por los retratos de los personajes, por la inmersión afectiva en el paisaje, por las sensaciones y reflexiones que nacen al hilo del camino y del discurrir del tiempo, en un proceso en que la vida y la literatura se entrelazan de un modo inextricable y andan de la mano. En esta ocasión, Espinás nos muestra la Galicia oculta, la más recóndita, la Galicia de las antiguas parroquias que quedan al margen del camino, y nos hace oír la voz de los hombres que evocan, con lenguaje recio y sabroso, los mares y las tierras lejanas. Josep M. Espinás reinventa la literatura de viajes.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres. Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils. Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
