Josep Maria Espinás recorrió a pie y describió aquí, con la sensibilidad y la agudeza en la observación que impregnan todos sus libros, unos paisajes que hoy son irreconocibles por efecto de los incendios que los asolaron. Las grandes extensiones de encinares, los pequeños pueblos blancos, los hombres confiados y los animales útiles y pacíficos que conviven en las calles, la sorpresa ante la Extremadura cotidiana y desconocida, sobre la que el autor logra posar una mirada de veras nueva. La Extremadura real vista de cerca, oída de cerca, y explicada también en la proximidad. es decir, con el poder de sugestión narrativa de un escritor que convierte al lector en compañero de viaje, en cómplice de sus observaciones, reflexiones y pequeños pero a menudo muy significativos descubrimientos. La montaña de las Villuercas y el valle del Ibor es el territorio que Espinás recorre en esta nueva entrega, unos parajes hoy irreconocibles que sin embargo el autor logra que visualicemos en toda su riqueza de matices.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres. Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils. Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
