En A pie por Andalucía, Josep M. Espinás nos invita a acompañarlo por una ruta que arranca en Cambil para, tomando los caminos menos trillados, acabar en Pegalajar. Por tierras de Sierra Mágina, en la provincia de Jaén, el narrador de este peculiar viaje coincide con Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, y observándoles, atento siempre al gesto delator, a los orígenes de sus costumbres, a su imbricación con el paisaje que les rodea, descubre unas formas de vida y un modo de ser absolutamente singular. Tierra de olivares al pie de agrestes montañas, escenario de los míticos combates entre cristianos y musulmanes que las crónicas registran, de las correrías y desventuras de los maquis en la posguerra, de las sorprendentes y aún inexplicadas apariciones de las caras de Bélmez que conmocionaron a la sociedad española a mediados del siglo xx... unos paisajes que Espinás capta y transmite con pocos y acertados trazos, para concentrarse en aquello que realmente se convierte en el núcleo de todos sus libros, la naturaleza humana. Otro espléndido recorrido por la prosa de uno de los grandes de la literatura de viajes.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres. Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils. Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
