Aunque sea conocido como uno de los poetas más famosos del siglo XX, William Butler Yeats fue también un destacado exponente de las tradiciones míticas y mágicas occidentales. En El crepúsculo celta, rescata «con precisión y candidez» muchas de las cosas que «ha visto y oído» sobre «la tierra de las hadas». Hadas, duendes, brujas y bosques encantados pueblan estos cuentos maravillosos que Yeats recopiló en la provincia donde pasó su infancia y que se han convertido en un referente ineludible para los amantes de la literatura fantástica.
William Butler Yeats (1865-1939) provenia duna família de comerciants anglesos instal·lats a Irlanda el segle xvii. Ja de molt jove abandonà els estudis dart per dedicar-se plenament a la creació i propagació duna cultura pròpiament irlandesa basada en les llegendes, encara populars, dels antics mites celtes i, sobretot, en la vigència, entre la gent més senzilla, de la creença en forces espirituals que embolcallaven les seves vides. Les llargues estades de petit a casa dels avis, a Sligo, al nord-oest de lilla, el van marcar profundament. La seva evolució poètica derivà, però, cap a vivències més personals i, pocs anys més tard, a causa del moviment independentista, cap a lexperiència sovint dramàtica de la lluita col·lectiva, per acabar, en els seus últims anys, en una actitud de constant revolta contra la fatalitat de lenvelliment, sempre, però, amb la seva visió de la permanència de lart i de lesperit. Paral·lelament a la poesia, treballà durament en la creació dun teatre irlandès dalta qualitat, encara avui present en el teatre The Abbey, a Dublín. La força de la seva veu i de la seva experiència, tant la personal com la col·lectiva, van construir aquests versos, probablement els més ressonants en llengua anglesa del segle xx. El 1923 li fou concedit el premi Nobel de literatura.
