"El verdadero arte es expresivo y simbólico, hace que toda forma, sonido, color o gesto sea un signo de alguna esencia imaginativa imposible de analizar. El verdadero arte es la llama del último día, que comienza para cada hombre cuando por primera vez lo emociona la belleza. Debemos entonces ser artistas en todas las cosas y que nuestra imaginación desee siempre la belleza, única máscara a través de la cual pueden verse los ojos sin velo de la eternidad."
William Butler Yeats (1865-1939) provenia duna família de comerciants anglesos instal·lats a Irlanda el segle xvii. Ja de molt jove abandonà els estudis dart per dedicar-se plenament a la creació i propagació duna cultura pròpiament irlandesa basada en les llegendes, encara populars, dels antics mites celtes i, sobretot, en la vigència, entre la gent més senzilla, de la creença en forces espirituals que embolcallaven les seves vides. Les llargues estades de petit a casa dels avis, a Sligo, al nord-oest de lilla, el van marcar profundament. La seva evolució poètica derivà, però, cap a vivències més personals i, pocs anys més tard, a causa del moviment independentista, cap a lexperiència sovint dramàtica de la lluita col·lectiva, per acabar, en els seus últims anys, en una actitud de constant revolta contra la fatalitat de lenvelliment, sempre, però, amb la seva visió de la permanència de lart i de lesperit. Paral·lelament a la poesia, treballà durament en la creació dun teatre irlandès dalta qualitat, encara avui present en el teatre The Abbey, a Dublín. La força de la seva veu i de la seva experiència, tant la personal com la col·lectiva, van construir aquests versos, probablement els més ressonants en llengua anglesa del segle xx. El 1923 li fou concedit el premi Nobel de literatura.
