Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre
"viure és conviure amb la memòria" podríem deduir que la
memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinada
manera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. És un
llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partir
d'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que
l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta
en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia
a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats
que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de
descobriment del món. Potser és per això que l'autor creu
que una manera de definir què significa educar és la
següent: compartir la interpretació que fem del món.
Jaume Cela va néixer a Barcelona l'any 1949. Va treballar durant un temps en una empresa d'assegurances, però va descobrir que la seva autèntica vocació era fer de mestre i va canviar de feina. Des que era petit que li ha agradat inventar-se històries, perquè té molta imaginació. El que més li agrada fer és anar al cinema i explicar contes i històries als joves.
