Tarjei Vesaas (1897-1970) va néixer a Vinje, al sud de Noruega, d’un pare pagès i d’una mare mestra. Era el gran de tres fills i va renunciar a fer-se càrrec de la granja on la seva família havia viscut durant tres segles per dedicar-se a la literatura. Sense altra formació que l’escola i un parell de cursos a la Universitat Popular de Voss, va publicar la seva primera novel·la, Menneskebonn, el 1923. Prolix i versàtil, abans de la guerra ja havia publicat dues obres de teatre, quatre reculls de contes i onze novel·les. L’any 1940 marca una línia divisòria en la seva obra: “El que havia passat era tan esgarrifós i increïble que va portar una nova manera d’escriure, una nova forma de reaccionar a les coses.” Exemplars d’aquesta nova manera que confia en la percepció, dues novel·les l’han fet universalment conegut: El palau de gel (Nits blanques, 2023) i Els ocells. Així com Knut Hamsum i Selma Lagerlöf van ser els dos fars que van orientar el seu camí, l’obra de Jon Fosse o de Per Petterson no es podria concebre sense la llum inigualable de Tarjei Vesaas.
