Mattis no entiende mucho sobre el mundo. No entiende por qué otros lo llaman simple. O por qué su hermana Hege, que lo ha cuidado en su tranquila cabaña junto al lago desde que eran pequeños, se siente tan frustrada. Pero él sabe que la becada que empieza a volar sobre su casa todos los días es una señal de que algo está a punto de cambiar. Y cuando Hege se enamora, perturbando su existencia familiar y desequilibrando sus pensamientos, decide que debe enfrentar su destino.
Tarjei Vesaas (1897-1970) va néixer a Vinje, al sud de Noruega, d’un pare pagès i d’una mare mestra. Era el gran de tres fills i va renunciar a fer-se càrrec de la granja on la seva família havia viscut durant tres segles per dedicar-se a la literatura. Sense altra formació que l’escola i un parell de cursos a la Universitat Popular de Voss, va publicar la seva primera novel·la, Menneskebonn, el 1923. Prolix i versàtil, abans de la guerra ja havia publicat dues obres de teatre, quatre reculls de contes i onze novel·les. L’any 1940 marca una línia divisòria en la seva obra: “El que havia passat era tan esgarrifós i increïble que va portar una nova manera d’escriure, una nova forma de reaccionar a les coses.” Exemplars d’aquesta nova manera que confia en la percepció, dues novel·les l’han fet universalment conegut: El palau de gel (Nits blanques, 2023) i Els ocells. Així com Knut Hamsum i Selma Lagerlöf van ser els dos fars que van orientar el seu camí, l’obra de Jon Fosse o de Per Petterson no es podria concebre sense la llum inigualable de Tarjei Vesaas.
