Juan Eduardo Zúñiga señala en el texto de presentación de Punin y Baburin (novela inédita hasta ahora en castellano) que «Turguéniev fue testigo de la lenta ruina de la nobleza rusa, aunque distanciado de ella por poderosas razones. Distanciamiento que le permitió captar los rasgos básicos de los rusos del siglo pasado y, al introducirlos en su literatura, escribir una larga historia que ayuda a conocer los orígenes de la Rusia actual». Esta novela es una de sus obras maestras y es también uno de sus textos más autobiográficos, ya que se basa en su cruel madre y en su abuso de los cinco mil campesinos que poseía. Ella tenía un poder absoluto sobre ellos y, cuando se disgustaba, les infligía severos castigos, incluso flagelándolos hasta la muerte.
Ivan Turguénev (1818-1883) Fill d'una terratinent i un militar retirat, va criar-se al latifundi familiar, on va tenir un contacte profund amb la pagesia que, després, va retratar en les seves obres. Va estudiar llengua i literatura a Moscou i Sant Petersburg i filosofia a Berlín, on es va convertir en un europeista convençut. Va mantenir fortes polèmiques amb Tolstoi i Dostoievski, més eslavòfils. És un dels màxims representants del realisme, amb novel·les i contes que tracten sobre les frustracions vitals, els amors fracassats i les penúries de la societat russa. Destaquen Niuada de gentilhomes (1859), El primer amor (1860), Pares i fills (1862) i Fum (1867). Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) és traductor literari del rus. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística, ha traduït narrativa i teatre d'autors com Andrei Platónov, Fiódor Dostoievski, Serguei Dovlàtov, Marina Tsvetàieva, Anton Txékhov, Daniïl Kharms, Lev Tolstoi i Mikhaïl Lérmontov, entre d'altres. Ha rebut el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg, d'Andrei Beli. Compagina la traducció amb l'activitat acadèmica i la gestió cultural.
