La comparación entre Don Quijote y Hamlet ha seducido a muchos grandes escritores. El cotejo es, indudablemente, tentador. Ambos personajes son creados hacia la misma fecha, sus autores son los mayores de la época; uno pertenece a una potencia en crisis pero aún conserva las galas de su esplendor; otro a una potencia que surge debatiéndose en no menos formidables contradicciones internas; uno será el arquetipo del genio nórdico, y el otro, del genio meridional.
Ivan Turguénev (1818-1883) Fill d'una terratinent i un militar retirat, va criar-se al latifundi familiar, on va tenir un contacte profund amb la pagesia que, després, va retratar en les seves obres. Va estudiar llengua i literatura a Moscou i Sant Petersburg i filosofia a Berlín, on es va convertir en un europeista convençut. Va mantenir fortes polèmiques amb Tolstoi i Dostoievski, més eslavòfils. És un dels màxims representants del realisme, amb novel·les i contes que tracten sobre les frustracions vitals, els amors fracassats i les penúries de la societat russa. Destaquen Niuada de gentilhomes (1859), El primer amor (1860), Pares i fills (1862) i Fum (1867). Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) és traductor literari del rus. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística, ha traduït narrativa i teatre d'autors com Andrei Platónov, Fiódor Dostoievski, Serguei Dovlàtov, Marina Tsvetàieva, Anton Txékhov, Daniïl Kharms, Lev Tolstoi i Mikhaïl Lérmontov, entre d'altres. Ha rebut el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg, d'Andrei Beli. Compagina la traducció amb l'activitat acadèmica i la gestió cultural.
