Si les vieilles dames se mettent à buter les jeunots, si les doyens du troisième âge se shootent comme des collégiens, si les commissaires divisionnaires enseignent le vol à la tire à leurs petitsenfants, et si on prétend que tout ça c`est ma faute, moi, je pose la question : où vaton ? Ainsi s`interroge Benjamin Malaussène, bouc émissaire professionnel, payé pour endosser nos erreurs à tous, frère de famille élevant les innombrables enfants de sa mère, cur extensible abritant chez lui les vieillards les plus drogués de la capitale, amant fidèle, ami infaillible, maître affectueux d`un chien épileptique, Benjamin Malaussène, l`innocence même ( l`innocence m`aime ) et pourtant. pourtant, le coupable idéal pour tous les flics de la capitale.
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és un dels novel·listes més estimats i llegits de França, amb més de nou milions d'exemplars venuts en divuit llengües. Fill d'un militar francès, va passar la infantesa en diversos països del sud d'Àfrica i del sud-est asiàtic. Va viure una adolescència marcada pels sofirments escolars, una vivència dolorsa que Pennac rememora en aquest llibre alhora que ret homenatge als mestres que el van salvar del fracàs acadèmic. Un cop llicenciat, Pennac va començar a treballar de professor de llengua i literatura en un liceu de París, una experiència que el va inspirar a escriure el seu famós assaig sobre la lectura, Com una novel·la (1993), publicat a Empúries, i Mal d'escola, un al·legat a favor de l'educació. Empúries ha publicat també les seves novel·les: El senyor Malaussène (1996), Senyors nens (1998), La petita venedora de prosa (2000), Els fruits de la passió (2001), El dictador i l'hamaca (2003).