Pennac, profesor de literatura en un instituto, se propone una tarea tan simple como necesaria en nuestros días: que el adolescente pierda el miedo a la lectura, que lea por placer, que se embarque en un libro como en una aventura personal y libremente elegida. Todo ello escrito como un monólogo desenfadado, de una alegría y entusiasmo contagiosos: «En realidad, no es un libro de reflexión sobre la lectura», dice el autor, «sino una tentativa de reconciliación con el libro».Este antimanual de literatura concluye con un decálogo no de los deberes, sino de los derechos imprescriptibles del lector (derecho a no terminar un libro, a releer... incluso a no leer).
Daniel Pennac (Casablanca, 1944) és un dels novel·listes més estimats i llegits de França, amb més de nou milions d'exemplars venuts en divuit llengües. Fill d'un militar francès, va passar la infantesa en diversos països del sud d'Àfrica i del sud-est asiàtic. Va viure una adolescència marcada pels sofirments escolars, una vivència dolorsa que Pennac rememora en aquest llibre alhora que ret homenatge als mestres que el van salvar del fracàs acadèmic. Un cop llicenciat, Pennac va començar a treballar de professor de llengua i literatura en un liceu de París, una experiència que el va inspirar a escriure el seu famós assaig sobre la lectura, Com una novel·la (1993), publicat a Empúries, i Mal d'escola, un al·legat a favor de l'educació. Empúries ha publicat també les seves novel·les: El senyor Malaussène (1996), Senyors nens (1998), La petita venedora de prosa (2000), Els fruits de la passió (2001), El dictador i l'hamaca (2003).
