RABADÀ I VIVES, DAVID / NAVARRA ORDOÑO, ANDREU
Una defensa de los conocimientos profundos, una reflexión sobre las competencias, la bondad de la lectura, la LOGSE disfrazada de LOMSE, la ignorancia tecnológica, educar en el siglo más peligroso de la historia, la misión imposible de la escuela, la universidad, el fracaso escolar o político, la vindicación de la humanidades...Stalin comencen a arribar a Ucraïna defensant la grandesa de lÆagricultura col·lectiva, són només uns pocs. Peró aviat els veïns comencen a desaparéixer, i els que parlen no són vistos mai més. A partir dÆaquest moment, cada dia és un futur incert. A més, la resisténcia té un preu, i, mentre la gana desesperada sÆapodera del camp, la supervivéncia sembla més un somni que una possibilitat. Tanmateix, fins i tot en els moments més foscos, lÆamor continua present. Setanta anys després, una jove vídua descobreix el diari de la seva ávia, que li revelará els secrets llargament enterrats del passat turmentat de la seva família, alhora que li ensenyará a fer les paus amb lÆamor després dÆhaver perdut el seu marit. Aquesta és una história sobre la resiliéncia de lÆesperit humá, lÆamor qu
David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967) empezó en la enseñanza en 1992 y se doctoró en Ciencias Geológicas en 1995. Ha recibido diversos premios entre los que cabe mencionar el Fundació Eduard Fontseré (1996), el Contxita Bretxa de literatura (1998 y 2000), el UPC de Ciencia-ficción con mención especial (1999), el Albert Pérez Bastardas de periodismo científico (2003), el Premio de Monólogos de Humor Radio Club 25 (2004) y el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Es autor de las novelas: Un Déu per als Ignorants (2000) y Les Cinc Cares de la Terra (2005). Su último libro ha sido el ensayo ¿Educar? Educamos todos (2007). Del 2002 al 2008 ha sido miembro del jurado en el Premio Literario Romà Comamala. Actualmente ejerce como profesor de ciencias, imparte conferencias sobre sus viajes por el Tercer Mundo, redacta artículos sobre ámbitos diversos y es miembro colaborador del Museo Geológico del Seminario de Barcelona.
