Una revelación sobre lo efímero y lo indestructible de la vida. Una celebración de la tierra y de todas las cosas que la habitan. Un diálogo entre el hombre y el ángel. Uno de los escalones más altos a los que hemos llegado para alcanzar nuestra completa humanidad. «Una tormenta sin nombre, un huracán del espíritu», así las definió Rilke. Las Elegías son uno de los poemas más traducidos a nuestra lengua, pero nunca por un escritor cuya importancia sea comparable a la de Juan Rulfo. No se trata de una traducción, sino de recreación, de una reescritura, de una nueva obra en sí misma. Este libro nos hará leer de forma muy distinta, por siempre, tanto la obra de Rulfo como la de Rilke, dos de los más grandes poetas de nuestro tiempo.
Rainer Maria Rilke (Praga 1875-Valmont, Suïssa 1926) va tenir una llarga formació militar per imposició paterna, però tan bon punt va poder, va fugir de l?asfixiant ambient de Praga, per marxar cap a Munic, on va ingressar a la Universitat i va començar a estudiar Filosofia i Art. Amb el primer llibre ja publicat, Leben und Lieder (Vida i cançons), a Munic començarà la sèrie de peces teatrals amb Im Frühfrost (Als primers freds). L?any 1897, Rilke coneix Lou Andreas-Salomé, dona clau tant en la seva vida com en la seva obra. El 1902, a París, es converteix en secretari de l?escultor Auguste Rodin, que li ensenya a contemplar l?art com una experiència religiosa. Durant aquesta època, va escriure, entre d?altres, la que potser és la seva millor obra en prosa, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), i poc després va publicar el llibre de poemes La vida de Maria (1913). Acabada la Primera Guerra Mundial, Rilke es traslladà a Suïssa, on s?hi va establir definitivament i on va publicar Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu (1923).
