Estudios preliminares. I. Presentación. II. La Electra de Sófocles. III. La vertiente jurídica de la Electra sofoclea. IV. La huella de la sofística en la Electra sofoclea. Texto bilingüe.
Frente a la Antífona, que sin duda alguna es una obra de tesis, frente al Edipo Rey, donde también es fácil hallar implicaciones universales, la Electra es una simple obra de arte, pensada para el goce estético de los espectadores y no para transmitirles ningún "mensaje". Esto es algo que se debe tener presente para no sentirse defraudado con la lectura de una de las piezas más bellas del teatro sofocleo; y es algo también que en la Electra se puede ponderar mucho mejor que en otros dramas antiguos, ya que no es conocida la evolución histórica de la saga y poseemos dos tratamientos escénicos de la misma en las Coéforas de Esquilo y en la Electra euripidea.
Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d'una família acomodada de Colona (a l'actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d'escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se'n conserven set íntegrament.L'obra de Sòfocles s'emmarca en l'època d'esplendor de l'Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.
