" Antígona " cuenta la historia de un enfrentamiento entre un hombre y una mujer, entre la vejez y la juventud, entre la sociedad y el individuo, entre los humanos y los dioses, entre los vivos y los muertos. A lo largo de los siglos el personaje de Antígona se ha mantenido vivo a la escucha de los conflictos humanos, pero por encima de todo atento a los desmanes del poder y al sacrificio de una figura disidente. Antígona es, así, el símbolo de la resistencia frente al exceso de poder, tanto civil como político y religioso. Siempre en pie ante la intolerancia.
Considerat, juntament amb Èsquil i Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, Sòfocles (c. 496-406 a.C.) va néixer en el si d'una família acomodada de Colona (a l'actual Atenes). Als 28 anys es va donar a conèixer a la societat atenenca, amb una victòria sobre Èsquil en el concurs teatral que se celebrava anualment a la ciutat durant les festes de Dionís. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no va deixar d'escriure: va signar unes 123 obres, de les quals només se'n conserven set íntegrament.L'obra de Sòfocles s'emmarca en l'època d'esplendor de l'Atenes de Pèricles, de qui era amic personal, i presenta diverses innovacions que van marcar el decurs posterior del gènere, com ara el tercer personatge a escena o la introducció del conflicte psicològic. Entre les peces que ens han arribat, hi trobem textos indispensables de la història del teatre, com ara Èdip Rei, Antígona, Èdip a Colonos o Electra.
