Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patiru un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixament dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradoxal és Màrius Sampere, un poeta per qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perquès. Les seves últimes creacions estan entre les millors obres poètiques dels últims temps.
Miquel de Palol es arquitecto, poeta y narrador. En 1982 obtuvo el premio de poesía Carles Riba con El Porxo de les Mirades, obra distinguida también con el premio Crítica Serra d'Or 1984; y el premio Jocs Florals de Barcelona 2015 por Dos Cors per una Bèstia. Ha publicado, entre otros, los poemarios Delta (1973), Quan (1979), Indiferència (1986), la antología bilingüe catalán-castellano Nombra y tendrás (1998), Nocturns (2003), Aire amb Cel de Fons (2012) y Alguns Paisatges (2018).
