Este libro explora con lucidez, ironía y una aspereza no exenta de humor, los recursos -y discursos- con que hemos intentado evacuar el enigma de nuestra existencia. Dios el primero, pero también todas las doctrinas críticas que le han seguido. El autor aspira a hablar desde ese lugar desde donde aún se puede contemplar toda la riqueza y ambigüedad de las cosas. Antes, pues, de esa terrible esclusa que separa la corriente de lo bueno y de lo malo, allí donde «las palabras no hacen aún sombra a las cosas, ni se encarnan en dioses menores que tanto abundaron en el siglo pasado: en ideologías, semiologías, subversiones, desconstrucciones y otros fósiles que no conducen ya a ninguna parte».
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) és catedràtic d?Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya, Santayana Fellow de la Universitat de Harvard, fundador de l?Institut d?Humanitats de Nova York i del premi europeu Mies Van der Rohe. També ha estat parlamentari a les Corts Espanyoles i al Parlament Europeu. És autor d?una extensa obra sobre ètica, estètica i filosofia (Teoria de la sensibilitat, De la modernidad, Crítica de la modernidad i Per què filosofia?) i des dels anys vuitanta ha fet també una reflexió crítica sobre la identitat nacional (Nacionalismos i El laberinto de la hispanidad). A més a més, ha escrit Ofici de Setmana Santa, El cortesà i el seu fantasma i Dimonis íntims. Ha estat guardonat amb la Lletra d?Or de la literatura catalana, amb la Creu de Sant Jordi i amb els premis Anagrama d?Assaig, el Josep Pla i Espejo de España. Una gran part de la seva obra ha estat traduïda a l?anglès, a l?alemany, a l?italià, al portuguès i a l?hongarès.
