Per què filosofia?, de Xavier Rubert de Ventós, es va publicar el 1983 i ha estat reeditada tretze cops. En la present edició dins la col·lecció Educació 62 es complementa amb una introducció a la vida i l'obra l'autor, una guia de lectura i un seguit d'activitats orientades a aprofundir en el text: d'anàlisi, interpretació, contrast i valoració crítica.L'obra recull, en la seva forma original, quatre «lliçons» emeses per la televisió el 1981 i tres articles publicats el mateix any en el diari Avui. Això ja és indicatiu que l'autor no pensava en un destinatari especialitzat, sinó en el públic en general, i «especialment en un públic jove a qui el mot "filosofia"... els sonés més aviat a "embolicar la troca" o a "buscar tres peus al gat"». El que vol transmetre l'autor és la sensació que la «filosofia» és una activitat que convida a «veure-hi fosc», crítica amb les «clarors» de les nostres conviccions, i plenament implicada en la vida quotidiana. En la segona part, elabora una idea del pensament català i catalanista que s'inspira en el seu admirat Joan Crexells (1896-1926).
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) és catedràtic d?Estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya, Santayana Fellow de la Universitat de Harvard, fundador de l?Institut d?Humanitats de Nova York i del premi europeu Mies Van der Rohe. També ha estat parlamentari a les Corts Espanyoles i al Parlament Europeu. És autor d?una extensa obra sobre ètica, estètica i filosofia (Teoria de la sensibilitat, De la modernidad, Crítica de la modernidad i Per què filosofia?) i des dels anys vuitanta ha fet també una reflexió crítica sobre la identitat nacional (Nacionalismos i El laberinto de la hispanidad). A més a més, ha escrit Ofici de Setmana Santa, El cortesà i el seu fantasma i Dimonis íntims. Ha estat guardonat amb la Lletra d?Or de la literatura catalana, amb la Creu de Sant Jordi i amb els premis Anagrama d?Assaig, el Josep Pla i Espejo de España. Una gran part de la seva obra ha estat traduïda a l?anglès, a l?alemany, a l?italià, al portuguès i a l?hongarès.
