«El rei Salomó suplicava a l'Etern que li concedís un cor intel·ligent. A la sortida d'un segle malmès pels estralls combinats dels buròcrates, és a dir, d'una intel·ligència purament funcional, i dels posseïts, és a dir, d'una sentimentalitat sumària, binària, abstracta, sobiranament indiferent al que tenen de singular i precari els destins individuals, aquesta súplica per tenir el do de la perspicacitat afectiva ha conservat, ja ho afirmava Hannah Arendt, tot el seu valor. Però a quina instància dirigir-la? Aquest llibre contesta: a la literatura. M'he refiat de la meva emoció a l'hora de triar La broma de Milan Kundera, Tot flueix de Vassili Grossman, Història d'un alemany de Sebastian Haffner, El primer home d'Albert Camus, La marca de l'home de Philip Roth, Lord Jim de Joseph Conrad, Memòries del subsòl de Fiódor Dostoievski, Washington Square de Henry James, El festí de Babette de Karen Blixen. I he procurat llegir-los amb tota la serietat, amb tota l'atenció que vol el desxiframent dels enigmes del món.»
Nacido en París en 1949, Alain Finkielkraut es el hijo único de un judío polaco deportado a Auschwitz. Catedrático de Letras Modernas, es profesor de filosofía en la prestigiosa Escuela Politécnica de París. A finales de los 70, empieza a colaborar con Pascal Bruckner, con quien escribe una serie de ensayos sobre el fracaso de la aparente liberación de las costumbres. Se cuestiona también la indiferencia ante la memoria y el papel del intelectual contemporáneo, etapa que culmina con la publicación de La derrota del pensamiento (1987), que marca su debut en la crítica de «la barbarie del mundo moderno», en el mismo horizonte de pensamiento de Hannah Arendt.Reivindicando su admiración por Hannah Arendt, Emmanuel Levitas o Milan Kundera, está hoy considerado como uno de los más grandes filósofos contemporáneos. Entre la docena de ensayos que ha publicado destacan El judío imaginario (1981), La sabiduría del amor (1984), La humanidad perdida (1996), La ingratitud (1999) o L?imparfait du présent (2003).
