En la Rusia zarista, marcada por tremendas desigualdades sociales, una joven de humildísima extracción seducida en su día por el príncipe Nejliudov, señorito rico y ocioso, y luego arrojada a la prostitución, se enfrenta a un juicio por robo y asesinato. Entre los jurados se halla su antiguo seductor, quien, conmovido por las consecuencias de su pasado capricho, se propone redimirla. Marcada por la espiritualidad propia de la última etapa del autor, Resurrección es una de sus novelas más sugerentes e inolvidables.
Fill de l?aristocràcia russa, Lev Tolstoi (1828-1910) va quedar orfe de pare i mare molt jove. Educat primer per preceptors, després va cursar estudis universitaris. Decebut de la formació acadèmica, va tornar a la seva població natal, Iàsnaia Poliana ?al sud de Moscou?, per encarregar-se de les seves propietats i de la pròpia formació, alhora que es preocupava per la situació i per l?alliberament dels camperols. Va començar a escriure llibres per a l?ensenyament, amb una concepció de la literatura com a arma social. Va participar en les guerres del Caucas i de Crimea, experiència que va recollir a Relats de Sebastopol (1856), mentre escrivia la trilogia autobiogràfica de la Infantesa, adolescència, joventut. La seva obra literària inclou, sobretot, dues grans novel·les: Guerra i Pau (1867) i Anna Karènina (1877), però també va escriure Els cosacs (1863), La mort d?Ivan Ílitx (1886), Resurrecció (1899), Khadji-Murat (1904), i La confessió (1879), cristal·lització de la ideologia cristianoanarquista que Tolstoi va desenvolupar en diversos escrits crítics envers l?Església oficial i la societat russa.
