La llengua nòmada és un breu assaig sobre l'empremta de la llengua en la configuració de la personalitat de l'individu i la manera de relacionar-se amb l'entorn, en el context de les circumstàncies socials i polítiques de cada època. Amb elements autobiogràfics, però també a partir d'episodis viscuts per altres escriptors, Manea reflexiona sobre l'exili, el sentit de pertinença i la supervivència de la pròpia llengua.
L'assaig que l'autor ha titulat La llengua nòmada és un text que s'ha anat modificant en funció de la llengua a la qual s'ha traduït i publicat. No totes les versions són idèntiques i ell ha anat donant forma, completant o bé suprimint-ne parts, i ha adaptat el text als diversos auditoris quan l'ha llegit en forma de conferència. La traducció al català s'ha fet de la versió en italià, per indicació de l'autor.
Norman
Manea nació en la región de
Bucovina, Rumania, en 1936. Deportado en la infancia, junto con su familia, a
un campo de concentración ucraniano, vivió en su juventud la ilusión de la
utopía co-munista, de la que pronto se distanció. Ingeniero de formación, desde
1974 se dedica exclusivamente a la literatura. Es autor de novelas, cuentos y
ensayos que le valieron una creciente hostilidad por parte de la dictadura de
Ceaucescu. En 1986 se exilió, prime-ro en Alemania y dos años después en
Estados Uni-dos. En la actualidad vive en Nueva York, donde es profesor en Bard
College. Manea es una de las voces rumanas más críticas y más interesantes de
su generación, y ha obtenido numerosos galardones internacionales, entre ellos,
el MacArtur
Prize en 1992, el National Jewish
Book Award (1993), el Nonino
International Prize (2001) o el
Napoli
Prize for Fiction (2004), y su
libro El regreso del húligan acaba de recibir el Premio Médicis a la
mejor novela extranjera.
