Hermosísima historia de amistad entre dos niñas, Siss y Unh, de once años, y de la dolorosa huella que la muerte de una de ellas, desaparecida en el interior de una montaña de hielo, deja en la otra. El palacio de hielo es una novela de amistad, de una amistad más fuerte que el amor y la muerte, surgida de un encuentro breve en el que las protagonistas se juran recordarse siempre. El lirismo, la extraña sencillez y los recursos narrativos de Tarjei Vesaas, clásico indiscutible de las letras escandinavas del siglo XX, convierten la lectura de esta obra en una experiencia singular difícil de olvidar.
Tarjei Vesaas (1897-1970) va néixer a Vinje, al sud de Noruega, d’un pare pagès i d’una mare mestra. Era el gran de tres fills i va renunciar a fer-se càrrec de la granja on la seva família havia viscut durant tres segles per dedicar-se a la literatura. Sense altra formació que l’escola i un parell de cursos a la Universitat Popular de Voss, va publicar la seva primera novel·la, Menneskebonn, el 1923. Prolix i versàtil, abans de la guerra ja havia publicat dues obres de teatre, quatre reculls de contes i onze novel·les. L’any 1940 marca una línia divisòria en la seva obra: “El que havia passat era tan esgarrifós i increïble que va portar una nova manera d’escriure, una nova forma de reaccionar a les coses.” Exemplars d’aquesta nova manera que confia en la percepció, dues novel·les l’han fet universalment conegut: El palau de gel (Nits blanques, 2023) i Els ocells. Així com Knut Hamsum i Selma Lagerlöf van ser els dos fars que van orientar el seu camí, l’obra de Jon Fosse o de Per Petterson no es podria concebre sense la llum inigualable de Tarjei Vesaas.
