Ovidio regresa en esta obra a la tradición elegíaca para componer canciones de lamento, originadas por la desesperación de un exilio injusto en tierras alejadas del bienestar que disfrutaba en Roma. Ovidio nos describe patéticamente su inseguridad física, su aislamiento cultural en un entorno bárbaro para él y su nostalgia de Roma.
El poeta Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) va néixer a Sulmona, als Abruços, el 20 de març. Va cursar estudis retòrics a Roma i, per tal de completar la seva formació, féu el tradicional viatge per les diverses terres de cultura grega. Després d'haver exercit alguns càrrecs jurídics menors, sembla que abandonà la vida pública per dedicar-se a la poesia. Arribà a ser un autor destacat i el 8 dC ja era el principal poeta de Roma. Aquell mateix any, de cop i volta, fou desterrat per ordre d'August a Tomis, a la costa del mar Negre, on es va anar esllanguint fins al moment de la seva mort.De la seva obra destaquen el recull Amors, l'Art amatòria, els Remeis a l'amor i els quinze llibres que conformen les Metamorfosis.
