PLATH, SYLVIA / ALLEPUZ PALAU, ANUSKA (Ilustración)
Sylvia Plath siempre apunta al corazón. Tres mujeres es un emocionante poema a tres voces que tiene como tema central la maternidad. Cada voz representa una forma de vivirla: la mujer que centra su realización en ser madre, la que sufre por no poder serlo y la que lo es a su pesar.
Sylvia concibió este poema, feminista y antibelicista, para ser leído en voz alta, y en 1962, un año antes de su muerte, lo leyó en la BBC. La experiencia supuso un cambio de dirección en su forma de afrontar la escritura. Desde entonces concebiría los poemas «en voz alta», cambiando de forma definitiva su técnica poética.
«Es el poema más poderoso de su obra. Es exquisito y tiene la capacidad de llegar al corazón. [...] Plath ha puesto voz a nuestras más íntimas pesadillas»
Joyce Carol Oates
Sylvia Plath (1932-1963) va néixer a Boston, Massachusetts. La seva relació amb la literatura va començar quan només tenia vuit anys, després de publicar el seu primer poema a la secció infantil del diari Boston Herald. Reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX, és autora d'obres de poesia i de narrativa, principalment, tot i que també va escriure teatre, reportatges, epístoles i contes infantils. L'any 1960 va publicar The Colossus and other poems, i tres anys després, pocs mesos abans de morir, la seva única novel·la, La campana de vidre (Periscopi, 2019), fortament autobiogràfica i signada amb el pseudònim de Victoria Lucas. L'any 1981 un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el premi Pulitzer, convertint-se en la primera autora a rebre aquest premi pòstumament. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i el fantasma de la depressió.
