MARGARIT, JOAN / JOAN MARGARIT
Si tuviéramos que designar un heredero de la poesía clara y difícil de Salvador Espriu y de la poesía bondadosa e intensa de Miquel Martí i Pol, Joan Margarit sería, sin duda, el elegido. La dureza y, al mismo tiempo, la ternura del refugio contra la intemperie que es su extensa y reconocida obra poética lo sitúan entre los poetas catalanes más valorados por la crítica y los lectores.
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduï-da també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. Tugs in the fog, versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006.La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".
