La vida de Mercè Rodoreda (1908-1983) recorre la història del segle xx. Fins a la desfeta del 1939 i durant la transició en els anys setanta, s'emmarca en el context immediat de Catalunya; però durant més de tres dècades d'exili, cabdals en la maduresa personal i en la plenitud creativa de l'autora, s'insereix en el context més ampli de l'Europa de la segona guerra mundial i de la llarga postguerra.L'obra de la gran escriptora que Catalunya ha donat a la literatura universal no es pot entendre de debò sense tenir present aquest fet. És el fil conductor de Rodoreda: Exili i desig. Mercè Ibarz ens hi ofereix un retrat precís de la complexa figura de l'autora i, alhora, una invitació a llegir-ne l'obra a fons.
Mercè Ibarz és autora de La terra retirada (Quaderns Crema 1993, labutxaca 2010) i de La palmera de blat (Quaderns Crema 1995, labutxaca 2010), dels reculls de contes A la ciutat en obres (Quaderns Crema 2002) i Febre de carrer (Quaderns Crema 2005), i de Rodoreda. Exili i desig (Empúries, 2008). Està traduïda al castellà, al francès i a l'anglès.
