FURIÓ, ANTONI
Jaume I era un home extraordinàriament alt per al que era normal a l'època i ben proporcionat, de cabells rossos com l'or, cara gran i vermella, nas llarg i dents blanques com les perles. Almenys aquest és el retrat que en fa un contemporani que l'havia conegut i tractat, el cronista Bernat Desclot. El crani i l'esquelet del rei, que s'han conservat, confirmen algun d'aquests detalls. Per contra, el retrat moral no és tan elogiós. Tot i que més tard s'intentà canonitzar-lo, dels textos de l'època emergeix la imatge d'un home, a vegades, cruel.
L'apreciació positiva que el rei Jaume I té entre valencians i mallorquins contrasta amb la desafecció amb què l'ha tractat la historiografia romàntica catalana i aragonesa. L'una per haver renunciat al somni occità i l'expansió a l'altra banda dels Pirineus, i l'altra per tallar l'eixida al mar d'Aragó, per haver creat un regne nou, el de València, en compte d'haver incorporat les terres valencianes al regne aragonés. Fins i tot, en l'època del monarca, els trobadors occitans li retreien que hagués preferit lluitar contra els moros d'Al-Andalus, més vulnerables militarment, a venjar la mort de son pare i enfrontar-se als croats francesos que havien ocupat Occitània.
De Jaume I, ens han arribat nombrosos testimonis, entre cròniques, documents d'arxiu i representacions iconogràfiques. Les conquestes de Mallorca i València, amb el monarca en primer pla, van ser «narrades» en pintures murals. Les donacions de cases i terres del Llibre del repartiment de València contenen indicacions detallades sobre el dia a dia del monarca. Finalment, el seu regnat és rememorat en el Llibre dels fets, una obra dictada per Jaume I a les acaballes de la seua vida amb la intenció de condicionar la manera en què s'interpretaria en el futur el seu regnat. La crònica reial és una obra de propaganda de la seua persona i del que creu que és la seua missió històrica, i resulta un material formidable per acostar-nos, més enllà de la biografia del sobirà, al món de les idees i les creences, a l'imaginari col?lectiu d'aquells anys centrals de l'edat mitjana.
Per tal de contribuir a la celebració del 800 aniversari del naixement de Jaume I, Bromera edita aquesta obra, profusament il?lustrada amb imatges de l'època, quadres i gravats i amb un text clar i divulgador per acostar als lectors del segle XXI la figura del rei d'una manera clara i entenedora, destriant els fets històrics dels purament llegendaris a fi de diferenciar què hi ha de veritat i què de mite sobre el nostre monarca.
La figura de Jaume I ha anat variant al llarg dels segles. Cada època, cada generació, l'ha interpretada a la seua manera, projectant sobre el passat els valors i les idees del present. L'octubre del 1938, quan feia set-cents anys de la conquesta de València, en plena Guerra Civil, Jaume I va ser celebrat com un monarca quasi republicà que havia instaurat les llibertats cíviques i democràtiques. Al cap d'un any, les autoritats franquistes tornaren a celebrar l'efemèride presentant el rei conqueridor com un precursor del general Franco, que ens havia deslliurat del poder dels moros de la mateixa manera que aquest havia alliberat Espanya del jou dels rojos.
