Per fi el benestar s'albira en la vida de John Fante. Ha deixat enrere els temps indòmits, i a Hollywood tothom parla de les seves novel?les. Però Fante també s'ha convertit en un home atònit: navega entre el temor i l'eufòria per l'embaràs de la seva dona, la Joyce. I per acabar-ho d'adobar, la cuina de casa amenaça d'enfonsar-se'ls sota els peus. Caldrà anar a veure els pares per demanar-los un cop de mà...
L'obstinació destructora dels tèrmits, la religiositat hilarant de la mare, els judicis demolidors del pare i els embats hormonals de la Joyce confluiran com un tot determinat a ensorrar qualsevol escletxa de fe de John Fante en la naixent American way of life.
La tendresa, la compassió i l'estoïcisme que desperta en Fante l'univers singular que es desplega entorn de la paternitat i les seves circumstàncies fan de Plens de vida una obra perdurable, que per fi podrem llegir en la nostra llengua.
John Fante (Denver, 1909 - Los Angeles, 1983), nascut en el si d'una família nord-americana humil d'origen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure l'any 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel?les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. D'entre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel?les que componen la saga d'Arturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, l'evolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.
John Fante (1909-1983), hijo de emigrantes italianos de procedencia muy humilde, trabajó como guionista en Hollywood y dedicó su vida a la literatura, aunque sólo alcanzó el pleno reconocimiento de crítica y público después de su muerte. Su nombre ha evocado comparaciones con escritores como Knut Hamsun, Dostoievski, Nathanael West, Raymond Carver y, en especial, Charles Bukowski, cuyo entusiasmo por sus libros fue decisivo para su redescubrimiento. Al igual que éste, su obra alcanzó la gloria en Europa antes que en su propio país, en el que fue reconocido póstumamente y premiado e 1987 con el Lifetime Achievement Award por el PEN.
