Atenuar las cornadas de la existencia, aliviar desesperanzas y penas, levantar el ánimo o los rendimientos sexuales han sido objetivos habituales de la conversación terapéutica en la consulta del psiquiatra. La aparición de sustancias químicas con capacidad para mitigar sufrimientos ha desplazado, sin embargo, a un segundo término a las «terapias de diván» que Freud y una legión de psicoterapeutas han aplicado durante un siglo. Hoy en día, es raro encontrar pacientes que prescindan del uso regular de psicofármacos para estabilizar el humor, optimizar el sueño y borrar angustias, obsesiones o fijaciones que trastornan el pensamiento y cercenan el buen vivir.
«Aunque la relevancia de las aportaciones del psiquiatra vienés a la terapéutica psicológica se haya prácticamente volatilizado del todo, resulta inviable prescindir de uno de los faros de la cultura de la modernidad».
Adolf Tobeña (Graus, Osca, 1950) és catedràtic de Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. És autor de més de cent cinquanta treballs d'investigació en neurociència i ha estat professor visitant a les universitats de Londres, Venècia, Groningen i Tel-Aviv.Ha dirigit programes de debat científic a Catalunya Ràdio i Ona Catalana, a més de col·laborar en altres mitjans. Ha estat guardonat amb el Premi Europa d'assaig científic 2004 (Universitat de València), el Premi Ciutat de Barcelona de Ciència (1992) i el Premi Avui de Periodisme (1991).Les seves obres més recents són Sintonies neurals (2000), Anatomía de la agresividad humana (2001), Màrtirs mortífers; biologia de l'altruisme letal (2004), El cerebro erótico (2004) i Cerebro y poder (2008).
