Pedra de tartera és la història de la Conxa, una dona d 'un poble del Pirineu. Des de la soledat d'una porteria de Barcelona, amb el cel lluny i els estels espantats, recorda la seva vida: els dies lluminosos d 'amor i els foscos, de guerra i silenci.
«Ningú no em demanava als anys vuitanta del segle XX que escrivís aquesta primera novel·la i tampoc ningú no em demana avui, a trenta anys de la publicació, que la reescrigui. Però, en cada un dels moments, he sentit la necessitat de fer-ho. He intentat portar a terme una acció difícil, reescriure una novel·la que ha tingut una gran acceptació des del seu naixement, que ha tingut més de quinze traduccions a altres llengües i que tenia l'aire d'estar closa. Ho he fet a plena consciència, tan sols perquè estava convençuda que era possible millorar-la. He respectat l'escriptora que vaig ser, sense renunciar a l'experiència posterior, de quasi trenta anys. Potser aquest text reescrit significa tan sols mirar la llosa grisa després de polir la pols de dins les escletxes, o bé acceptar de veure-la coberta d'un liquen amic, amb una capa color rovell, que els anys li han deixat». Maria Barbal
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).
