La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes. Aquesta és la història d'Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans. Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat. Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l'existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.
Albert Sánchez Piñol es antropólogo y escritor. Su primera novela, La piel fría, fue un enorme éxito de crítica y de público: vendió 100.000 ejemplares en catalán, 25.000 en español y se ha traducido a 24 idiomas. Es también autor de una colección de cuentos, Pallassos i monstres, y del ensayo Les edats d'or. Su primera novela, La piel fría, se ha traducido a 24 idiomas.
