Després de guanyar el Premi Carles Riba del 2009, amb La mort i la paraula, un llibre que parla com a eix central de l'experiència de la malaltia i de la seva relació amb la paraula, Carles Camps Mundó ha reprès, amb L'Oració Total, la indagació crítica -una indagació que caracteritza tota la seva poesia- sobre les pretensions d'identificar-nos i entendre'ns més enllà del llenguatge: aquest intent sempre fracassat d'Oració Total que conté bona part de la gran poesia com a anhel. El títol del llibre és ressò de La Estación Total, de Juan Ramón Jiménez.
Carles Camps Mundó (1948). Després d?unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l?horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L?Absent (1989), Lliçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l?ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010) i La runa de la veu (2013). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d?aforismes i reflexions a l?entorn de la llengua i la creació.
