ECO, UMBERTO
Els perdedors, com els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.
Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número zero, que l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Domani, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L'home, que fins en aquest moment, ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número 0, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.
«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»
Roberto Saviano
Nacido en 1932 en Alessandría (Italia), es catedrático de Semiótica de la Universidad de Bolonia. Mundialmente conocido por sus contribuciones a la filosofía, la estética, la teoría sociocultural, la historia y la crítica literaria, es autor de una veintena larga de obras de investigación y de tres grandes novelas, El nombre de la rosa, El péndulo de Foucault y La Isla del día antes. Galardonado con muchos premios de gran prestigio y honrado con 25 títulos de doctor honoris causa, Umberto Eco intervino en muchas ocasiones en la escena política con actos de protesta y de boicot, por ejemplo en relación con la guerra contra Chechenia. Es fundador de la Escuela Superior de Estudios Humanísticos de Bolonia y de la Asociación Internacional de Semiotica.