NIKOLAI V. GOGOL
En Nochebuena se representa, en un mundo surreal y mágico, la lucha cósmica (y eterna) entre el bien y el mal. Gógol plantea la pregunta: ¿Por qué Dios permite al diablo vagar por el mundo y tentar a las pobres gentes? Su respuesta es que todo sucede por una buena causa, y que la libertad del Diablo está limitada: puede hacer sus fechorías solo hasta el nacimiento de Jesucristo, cuando toda la maldad se detiene y se restablece la relación entre el hombre y Dios.
Este planteamiento permite a Gógol presentarnos la idílica aldea de Dikanka en la última noche antes de la Navidad: calles y campos nevados, grupos de jóvenes que cantan villancicos y recogen sus aguinaldos mientras las brujas se pasean por el cielo nocturno en sus escobas recogiendo las estrellas en su mandil y el demonio con cara de cerdo esconde la luna en su abrigo para que la lujuria se extienda sobre el mundo sumido en la oscuridad.
En el centro de la abigarrada humanidad pecadora, la historia de amor del herrero y pintor de iconos Vakula por la muchacha más bella y coqueta del pueblo: Oksana.
Nascut en terres de l'actual Ucraïna l'any 1809 fill d'una família de petits terratinents, Nikolai Vassílevitx Gógol persegueix el somni de tot jove de províncies amant de la cultura i es trasllada a Petersburg a 19 anys. Ben aviat comença a fer classes a la Universitat, on coneixerà Puixkin, i publica els Vespres a un poblet prop de Dikanka,un recull d'històries situades en la terra natal de l'autor però en temps de Caterina laGran, que tindran una molt bona acollida. L'any 1835 decideix abandonar la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura i publica Mírgorod, que inclou el cèlebre poema èpic "Taras Bulba", i Arabescos, que recull alguns dels seus relats més cèlebres, com ara "El capot", "La perspectiva Nevski" o els "Apunts d'un boig". Tanmateix, el seu gran èxit d'aquesta època serà la comèdia satírica L'inspector. Gógol invertirà bona part de la seva vida i dels seus esforços intel·lectuals a compondre la seva obra magna, Les ànimes mortes, la primera part de la qual apareixerà l'any 1842. L'autor morirà el 1852 al llindar de la bogeria i després d'haver cremat la segona part de l'obra.
