Galip descobreix un dia que la dona l'ha abandonat d'una manera inexplicable, però abans li ha deixat una nota confusa que enfonsa el jove en el dubte: es tracta d'un joc o d'un adéu definitiu? Al mateix temps que la busca desesperadament pels indrets més foscos d'Istanbul, esbrina que el misteriós germanastre de la dona, que exerceix de columnista incisiu, també s'ha esvaït. Convençut que ambdós s'amaguen junts, Galip se submergeix a llegir tots els articles del periodista a la recerca d'indicis. Com més en llig, més adopta la seva personalitat, fins que la línia entre ell i la imatge de l'altre es difumina. Enllaçant l'angoixa del protagonista amb la descripció poètica d'Istanbul, Pamuk basteix una de les seves obres de referència, una novel·la d'amor de rica dimensió històrica que li va obrir les portes del panorama literari internacional.
El llibre negre, deu anys després
Orhan Pamuk (Istambul, 1952), é un dos máis destacados autores da literatura actual en lingua turca. A súa obra foi traducida a máis de 30 idiomas, e publicada nun centenar de países distintos. Ten recibido numerosos galardóns internacionais, entre eles o premio France-Culture, en 1995; o premio ao mellor libro estranxeiro do New York Times, en 2004 e o premio da Paz dos libreiros alemáns en 2005. O 12 de outubro de 2006, a Academia Sueca lle concedeu o Premio Nobel de Literatura en recoñecemento a toda unha traxectoria literaria así como polo seu compromiso en prol dos dereitos humáns, sendo así o primeiro turco en gañar un Premio Nobel. En 2012 foi condecorado polo Ministerio de Cultura francés coa insignia oficial da Lexión de Honra.
Publicou a súa primeira novela en 1982, mais a súa obra comezou a ter repercusión internacional con O castelo branco, agora tamén publicada en galego por Galaxia, e alcanzou a súa consagración definitiva en 1998 con Chámome Vermello. En galego, están publicados O libro negro (1990; Galaxia, 2011), Neve (2002; Galaxia, 2009) e Istambul (2003, Galaxia, 2008). A súa novela máis recente é O Museo da Inocencia (Galaxia, 2009).
