Algú podria pensar que Catalunya és un país mancat d'illes. La veritat és que en té una colla, mal
conegudes. Les illes fluvials de Buda, Sant Antoni, Gràcia i Garxal han generat històries sense fi i, just a l'altre
extrem de la costa catalana, les minúscules Illes Formigues, davant de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, van ser un
escenari històric crucial. Un cop arribats a Cadaqués, l'illa de Portlligat continua sent encara avui la peça mestra
d'un redós màgic, un port «lligat» per aquesta illa que el tanca. Més amunt encara, les divuit hectàrees de superfície
que suma la Meda Gran són un esquitx ciclopi al costat de les 1.092 hectàrees de l'illa de Buda, però això no treu que
la situació estratègica d'aquest arxipèlag empordanès, en una de les rutes marítimes més concorregudes, hi ha abocat
una vida carregadíssima.
PPeriodista i escriptor, ha publicat nombrosos llibres de viatges, reportatges i biografies, entre els quals els últims títols són El cul de Napoleó o la revelació de Milà; A tres quarts d'hora de Perpinyà; Les preguntes pendents de Josep Pla i Alguns rastres marcats a la neu.
