Aquesta edició de L'auca del senyor Esteve aporta les eines necessàries per treballar un dels textos més emblemàtics del modernisme.Després de la novel·la, publicada el 1907, i la posterior versió teatral, estrenada amb èxit el 1917, la figura del senyor Esteve evolucionà fins al punt de constituir un dels mites que ha passat a formar part del patrimoni cultural català.A L'auca del senyor Esteve, amb distància irònica i humor, Santiago Rusiñol construeix la caricatura d'una burgesia encallada en els seus orígens menestrals, mentre la ciutat de Barcelona evoluciona fins a constituir-se com una important metròpoli mediterrània. L'autor hi essencialitza els tics del tarannà d'aquest estament, amb una proposta de futur que passa per la necessària acceptació de la cultura com un valor de progrés, si és que la burgesia autòctona pretén igualar-se a altres burgesies de l'Europa coetània.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) és la figura més important del teatre modernista català. Dramaturg, narrador, assagista i pintor, formà part de l'anomenada "bohèmia daurada", residí llargues temporades a París, fou membre destacat d'Els Quatre Gats i el creador de les Festes Modernistes de Sitges. La seva obra del tombant de segle exemplifica de manera clara les relacions i les tensions entre l'intel·lectual (l'artista, el poeta) i la societat burgesa (la prosa, el materialisme). En són exemple L'alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) o Cigales i formigues (1901). El seu pensament, però, anà evolucionant i culminà amb l'adaptació teatral de L'Auca del senyor Esteve, l'any 1917, on les tensions artista-societat es dolcifiquen notablement, produint-se, fins i tot, una entesa.
