Terrat de la Pedrera, Antoni Gaudí dóna al paratge una qualitat de realitat sostinguda, de ferm concavat, capriciós, de ferm autoral. D'entrada, la contundència amb què l'autor ens hi aclapara, expressa una voluntat extraordinària per fer-nos, encara avui, espectadors seus, investigadors seus, descobridors seus... L'arquitectura i tot allò que aquella arquitectura aguaita se sustenten sobre una molt recóndita intimitat de l'autor, sobre la subjectivitat, l'enginy i la perícia amb què l'autor ha rubricat tots aquells materials i, d'aquella rúbrica estant, els materials ens increpen i ens fan seus com si nosaltres fóssim tot just la seva part sensorial més externa.
Sant Pol de Mar, 1957. Viu i treballa a Sant Pol de Mar, el seu poble natal, amb el qual l'artista sempre ha estat molt implicat, participant activament en manifestacions reivindicatives, col·laborant en la gestió del seu Museu de Pintura i, fins i tot, reflectint el poble en la seva obra.Pintor autodidacte sense tradició artística familiar coneguda -tot i que hi havia una notòria sensibilitat per l'art-, va estudiar Història de l'Art i a mitjan anys setanta va començar a exposar. La seva obra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. Com a artista ha fet servir totes les tècniques i mitjans d'expressió, des de la pintura fins a la poesia i l'escriptura, passant pel collage i el teatre. Tracta la natura com una obra d'art, com a font d'inspiració, tot introduint-la en un escenari i emmarcant-la en cada racó. D'aquí que molts qualifiquin el seu art com a abstracte,paisatgístic, conceptual o de realisme màgic. L'artista imprimeix la seva forta personalitat a les obres i, encara que ha passat per diferents fases, sempre ha seguit una línia que permet dir: això és un Perejaume.
