PEREZ, JULIO CESAR / JULIO CÉSAR PÉREZ
Además de la soledad, la angustia, del éxito y del fracaso, otra característica de la obra es ese factor sorpresa donde tras una puesta en escena donde los personajes tienen un gran peso, el autor nos lleva hacia finales abiertos, inesperados pero coherentes. Hasta el último dibujo donde efectivamente remata un final-final, sin fisuras. Julio César Pérez definió su trabajo como un libro de humor triste. Humor triste porque ya hemos superado aquello de que el humor es algo que nos lleva exclusivamente a la risa espontánea o a la carcajada abierta, cuando en realidad puede ser aquello que le apetezca.
Julio César Pérez neix a Barcelona el setembre del 1974. Viu la seva infància al ja inexistent carrer Sant Sadurní, al 1r 1a del número 14, gairebé davant del Garaje Argentina, abans cine Argentina (a l'entrada del qual, gairebé sempre, s'hi podia veure assegut un senyor gras en samarreta imperi). Ara Raval, abans Barri Xino. Després de passar per totes les caselles, es llicencia en Belles Arts i treballa en tota mena d'empreses absurdes. També neteja trens en horari nocturn durant tota una setmana. Seguint, a la seva manera, la vella tradició d'un monestir, diu sí a tot i es trasllada a Mallorca, on es dedica a pintar de manera mediocre durant uns anys. Es guanya el respecte de la seva família i llogaters en exercir de professor de secundària. Ho deixa i torna a la pintura. Els resultats son pèssims. Aprèn a conduir. Té fills. Treballa de comptable. Dibuixa. Publica el llibre Amarillo Indio 1 (2015) i Amarillo Indio 2 (2017), amb l'editorial Belleza Infinita. El 2016 l'editorial :Rata_ el segresta i reclou en una madriguera on és obligat a dibuixar rates sense parar. Els fills li envien records. La seva dona l'enyora, però segueix endavant.
