PARCERISAS, FRANCESC
Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín a
través d'allò que veu des de la finestra o mentre passeja
per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent;
després, a les hores més impensades, anota els somnis reals
que el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssica
del país amb un grapat de traduccions indirectes. Distant,
minuciós, astorat... Francesc Parcerisas ens descobreix
la precarietat de la consciència europea, l'encís del
badoc anònim i el goig de no saber gaire res. Amb una
prosa elegant, plena d'incisos i records, de tocs d'humor
i escepticisme, aquest dietari d'una estada a Pequín revalora
amb entusiasme l'exercici de l'escriptura com a memòria
i comprensió del món.
Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, 1944). Fou lector d'hispàniques a Bristol , exercí la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, fou director editorial d'Edhasa i director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004). El realisme poètic dels primers llibres, Vint poemes civils (1967), Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba 1966, i Discurs sobre les matèries terrestres (1972) s'ha anat integrant en una poesia més elaborada i més vinculada a la lírica europea i nord-americana: Latituds dels cavalls (1973), recull aspectes de l'esperit, l'ideari i la filosofia "beat", amb elements eròtics que es singularitzen a Dues suites (1976). A L'edat d'Or (Quaderns Crema, 1983), en canvi, accentua el discurs moral, el to reflexiu i de soliloqui interior. Ha aplegat la seva obra poètica en el volum Triomf del present. Obra Poètica 1975-1983 (1991, premi de la Lletra d'Or 1992), que continuà amb Focs d'octubre (Quaderns Crema, 1992, premi Ciutat de Barcelona ), Natura morta amb nens (Quaderns Crema, 2000) i Dos dies més de sud (Quaderns Crema, 2006). Ha editat Cartas abisinias de Rimbaud en castellà (1974) i un recull dels seus treballs com a crític literari a L'objecte immediat (1991).
