WEIL, SIMONE / GALMÉS MARTÍ, TONI (Ilustración)
Escrito unos meses antes de su muerte, este ensayo de Simone Weil es el resumen de un pensamiento lúcido que aún hoy es de actualidad. Como dice Giorgio Agamben en el prólogo, este ensayo «no deja de interpelarnos por al menos dos razones. La primera es la crítica sin reservas del concepto de persona, el cual, a más de medio siglo de distancia, no ha perdido su actualidad. La segunda -igualmente actual- es la búsqueda difícil y apasionada de un principio que se sitúa más allá de las instituciones, del derecho y de las libertades democráticas, y sin el cual éstos pierden todo sentido y toda utilidad».
Desconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, prístina en les anàlisis, implacable, sempre al costat dels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntàriament a la humiliació, sense cap acomodació amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni lEsglésia tot i el seu misticisme ni cap ideologia no se nhan pogut aprofitar. Larrelament sestavella contra una realitat social allunyada del consol i shauria de llegir i repensar per motius durgència política. Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de Larrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als 33 anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, La pesantor i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre daltres.
