Tinc perfectament clar que disposem de totes les eines necessàries per resoldre la crisi climàtica. Només ens manca un ingredient: la voluntat col·lectiva.Des del punt de vista adequat, la crisi climàtica és una oportunitat sense precedents per redreçar, per fi, moltes de les causes permanents de patiment i misèria que s'han deixat de banda durant molt de temps, i de transformar les esperances de les generacions futures de viure vides més sanes i pròsperes i d'augmentar les probabilitats d'èxit en la seva particular cerca de la felicitat.La nostra opció reuneix les solucions més eficaces disponibles actualment i que, actuant en conjunt, serviran per resoldre aquesta crisi. La seva finalitat és separar la qüestió de la política tant com sigui possible i inspirar els lectors per emprendre accions, no només individualment sinó també com a partícips en els processos polítics, i fer que tots els països, i el món en el seu conjunt, s'enfrontin a la decisió que han de prendre.Hi ha un antic refrany africà que diu: «Si vols anar ràpid, vés-hi sol; si vols anar lluny, vés-hi acompanyat». Nosaltres hem d'anar lluny... i ràpid.Podem resoldre la crisi climàtica. Serà, sens dubte, difícil, però si escollim l'opció de resoldre-la, no tinc cap dubte que podem reeixir, i ho farem.Al Gore, de la introducció
Al Gore és actualment director de Current TV, una xarxa privada de televisió per cable i per satèl·lit per la gent jove, que es basa en continguts creats pels espectadors i el periodisme ciutadà. Gore és també director de Generation Investment Management, una firma que s'ha orientat cap un nou enfocament de les inversions sostenibles. Gore és membre de la junta directiva d'Apple Computer Inc. I consultor de Google, Inc.Al Gore fou elegit per la Cambra de Representants del Estats Units el 1976 i pel Senat el 1984 i 1990. Fou investit com el 45è vicepresident dels Estats Units el gener del 1993, càrrec que ocupà durant vuit anys. És l'autor del reeixit llibre de 1992 La Tierra en juego: ecología y conciencia humana, Una veritat incòmoda (2007) i Una veritat incòmoda per a futures generacions (2008). Ha estat Premi Noble de la Pau 2007.
