Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d'una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial. La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d'una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann -potser el personatge més encantador de la novel·la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani. Una història inoblidable i emocionant. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa. Què n'han dit...
«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel·la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.»
The Guardian «Un cant a l'amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.»
Le Monde des Livres «Un d'aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d'esperança.»
New York Times «És admirable com aquesta novel·la pot descobrir la bondat que s'amaga en un món cruel.»
Booklist
Markus Zusak (1975) es un joven autor que vive en Sídney, Australia. Con Cartas cruzadas (Lumen, 2011), ganó uno de los premios más prestigiosos que su país dedica a la literatura juvenil. La ladrona de libros (Lumen, 2007), que se inspira en lo que sus padres vivieron en Alemania y Austria durante la Segunda Guerra Mundial, recibió el Premio Michael L. Printz en 2007 y se convirtió en un fenómenoeditorial en todo el mundo. Philip Ardagh, en la recensión que firmó para The Guardian, señaló: «La ladrona de libros ha sido publicado como libro juvenil en algunos países y como novela para adultos en otros, pero la verdad es que deberían leerla todos. Inquietante, reflexiva, vitalista, alegre y trágica, esta ladrona es ya un personaje imprescindible de nuestra literatura». El puente de Clay (Lumen, 2018) es su última novela.
