Julien Gracq (Saint Florent-le-Vieil, 1910) és un dels màxims exponents de la literatura contemporània. Va ser catedràtic de Geografia i Història, pero sempre s'ha estimat més l'ensenyament de secundària que l'universitari. Viu al seu poble natal, lluny dels cercles literaris i de les desfilades mundanes, fet que no li ha impedit de convertir-se en un dels autors més admirats i llegits. A banda de Les aigües estretes (Quaderns Crema, 2007), entre les seves obres destaquen Au château d'Argol (1938), Un beau ténébreux (1945), Le Rivage des Syrtes (1951) i Carnets du grand chemin (1992).
