Josep Fontana, en aquest llibre, ens ofereix una panoràmica del laberint de corrents historiogràfics actuals. El recorregut va des de la història narrativa a la història de les mentalitats tot passant per l'economicisme i el cientifisme i conclou amb la proposta de recuperar el vell principi que la història s'ha d'ocupar de l'home en la seva integritat i ha d'assolir una comprensió global de les societats humanes. Per aconseguir aquest objectiu tant cobejat, proposa incorporar nous mètodes que s'han mostrat vàlids en l'anàlisi de les societats. Una història, en definitiva, que no es desentengui de la funció social que li és pròpia, més enllà de l'academicisme pur, que pugui ajudar-nos a analitzar el present i a planejar un nou futur. El caràcter suggerent i actual, en els temps de desconcert ideològic que corrren, fa que sigui una obra de referència molt oportuna tant per als lectors com per als ensenyants habituals d'aquesta disciplina.
Josep Fontana (Barcelona, 1931 - Barcelona, 2018) enseñó Historia contemporánea e Historia económica en las universidades de Barcelona, Valencia, Autónoma de Barcelona y Pompeu Fabra, de la que fue catedrático emérito. Entre sus libros destacan La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1920 (1971 y 2000), La historia después del fin de la historia (1992), Europa ante el espejo (1994 y 2000), Introducción al estudio de la historia (1999) y De en medio del tiempo (2006), todos ellos publicados por Crítica. Sus últimas obras son Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011) y El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013).
