La autora ofrece aquí una profunda exploración filosófica y espiritual de la condición humana, del sufrimiento y de la relación con lo divino.
Ahonda en la necesidad de aceptar el vacío interior y el sufrimiento, critica al mecanismo social y político (simbolizado por el gran animal) y busca la pureza y la verdad a través de la atención, la obediencia y el desapego de placeres e ilusiones. Las reflexiones finales hablan del amor, la desgracia y el trabajo como caminos hacia la trascendencia y la gracia sobrenatural.
Desconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, prístina en les anàlisis, implacable, sempre al costat dels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntàriament a la humiliació, sense cap acomodació amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni lEsglésia tot i el seu misticisme ni cap ideologia no se nhan pogut aprofitar. Larrelament sestavella contra una realitat social allunyada del consol i shauria de llegir i repensar per motius durgència política. Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de Larrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als 33 anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, La pesantor i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre daltres.
